La quotidianitat de la vida en un far va anar variant substancialment amb el pas dels anys, principalment pel desenvolupament progressiu de la tecnologia emprada en l’enllumenat marítim. Sens dubte, els temps més durs van ser els inicials, quan hi havia places de molt difícil exercici, no tant de vida.
En aquella època, els torrers i les famílies havien de viure en illots tan petits com els de Penjats o den Pou. En aquest últim, per exemple, l’aigua del mar en dies de temporal entrava per les finestres dels habitatges. Van ser bastants les ocasions en què, per culpa del mal temps, el subministrament de queviures es va haver de posposar fins a límits angoixosos. A més, els problemes de convivència d’aquelles famílies en llocs tan aïllats esdevenien sovint una dificultat afegida al difícil exercici de la professió.
Amb el pas del temps, l’aïllament va anar esdevenint a poc a poc més suportable, a causa de la incorporació d’elements com barques de motor per als desplaçaments als illots, motocarros amb què transportar materials i fins i tot el personal, radioemissores per a comunicar-se i banys independents per a cada habitatge.
Tot açò va repercutir en una important disminució en les desavinences entre els ocupants del far. En tot cas, la convivencia mai no va deixar de ser un factor molt important i quelcom que els faroners van tenir sempre molt present, conscients que podría convertir-se en un dels majors inconvenients per exercir bé el seu treball.
La duresa de la professió de torrer a les Balears durant el segle XIX queda reflectida en aquesta relació de successos, que tot i que no representa sinó una part ínfima d’allò que s’ha succeït, sí que és bastant significativa respecte de les adversitats sofertes en alguns d’aquells fars.
- 1860: desapareixen a la mar els mariners que prestaven servei al far de Na Pòpia. En aquella època els fars aïllats tenien un servei de llanxa.
- 1869: els torrers del far de l’Illa de l’Aire i Capdepera arrisquen les vides per salvar uns nàufrags; són condecorats pel Govern Espanyol.
- 1881: moren els dos torrers del far dels Penjats intentant rescatar uns nàufrags.
- 1890: moren ofegats els dos mariners del far de n’Ensiola.
- 1897: tots els torrers del far de Na Pópia, fins i tot el suplent, cauen malalts afectats pels dengues (malaltia vírica coneguda com la “febre trenca-ossos”), però mantenen il•luminat el far a pesar de les penoses condicions de salut.
- 1913: els torrers del far den Pou han de refugiar-se a l’illa d’Espardell per a sobreviure al fort temporal. L’edifici del far va quedar en ruïnes.
- 1925: el torrer del far de Tramuntana mor i la dona s’ocupa del far fins a l’endemà.
- 1936: els dos torrers del far de n’Ensiola són portats a Menorca en un submarí republicà.
- 1939: els mariners del far de Tagomago van ser segrestats i portats a l’Alger en l’embarcació oficial del far.
-
Mallorca
-
Cabrera
-
Sa Dragonera
-
Formentera
-
Menorca
-
Eivissa
