Far de Llebeig

Datos Técnicos
Historial
360grados
Imágenes/Videos
Dominio Público
Faros a la vista

Datos Técnicos

Latitud N 39.574088000000

Longitud E 2.304232000000

Alcance Nominal 21 mn.

Altura sobre nivel del mar 130 m.

Apariencia luminosa Llampades aïllades cada 7’5 segons.

Apariencia diurna Torre de maçoneria edifici de pedra teulada vermella, 15 metres.

Historial

El projecte va ser redactat per Eusebi Estada. Es va inaugurar el 15-11-1910.És un dels fars de Sa Dragonera que van substituir a l’antic de Na Pòpia, ubicat al pic més alt de l’illa. La seva aparença va començar sent de llampades aïllades cada 7 segons, gràcies a l’ús de la llavors nova tecnologia basada en l’ús de cubetes amb flotador de mercuri per produir un gir més ràpid de l’òptica. Açò va suposar un canvi dràstic en l’abalisament de l’illa, ja que l’antic far de Na Popia tenia una aparença lluminosa de llampades cada 2 minuts. Va ser el primer senyal a Balears que emprava un llum Chance d’incandescència de vapor de petroli, per la qual cosa uns quants anys després torrers d’altres enclavaments com Capdepera o Illa de l’Aire, van haver de passar uns dies en aquest far per aprendre el maneig d’aquests llums, que van acabar sent els més emprats a l’arxipèlag. Aquesta instal•lació va romandre inalterada fins el 1969, quan la necessitat d’automatitzar els fars dels illots per poder retirar el personal, tal com es plantejava en el Pla de Millora de l’Enllumenat de 1967, va motivar una substitució completa tant de la instal•lació, que va passar a ser d’acetilè, com de la llanterna, tot això amb la reforma de la torrassa i obres complementàries. La grandària i el pes considerables del peu i del basament de l’antiga òptica anglesa de la casa Chance Brothers va fer que es requerís l’ajuda de l’Armada Nord-americana per al seu trasllat amb helicòpter el 1985 a les dependències del far de Portopí, amb destinació a l’exposició de senyals marítims. Quan es va inaugurar eren tres els torrers encarregats del seu manteniment, que van passar a dos en els anys vint. En els anys seixanta el personal destinat a aquest far consistia en un tècnic de senyals marítims i un auxiliar de fars, que feien torns de 15 dies de permanència a l’illa, al cap dels quals eren substituïts per altres dos de la mateixa categoria que entre tant havien estat residint al port d’Andratx i encarregant-se del abalisament.

Audioguías

Imágenes/Videos